Una reforma integral és l’oportunitat de convertir un pis o una casa correcta en un habitatge fet a mida: distribució, llum, materials, instal·lacions, mobiliari. També és una obra amb molts oficis, moltes decisions i un risc clar de desviació si s’improvisa. Aquesta guia reuneix el que expliquem a cada client abans de començar: de què depèn el cost, com s’organitza, quins permisos calen i com es controla el pressupost.
Què és una reforma integral?
És una intervenció que renova tot l’habitatge: distribució, instal·lacions (electricitat, fontaneria, climatització, telecomunicacions), cuina, banys, fusteries, paviments, revestiments i, sovint, mobiliari a mida i il·luminació. Es diferencia de:
- Una reforma parcial, que actua sobre una o dues estances (cuina, bany).
- Una rehabilitació, que a més intervé en l’estructura o l’envolupant de l’edifici. L’expliquem a la guia de rehabilitar una casa antiga.
De què depèn el cost d’una reforma integral?
En una reforma d’alt estànding les xifres varien molt d’un habitatge a un altre, per això no publiquem preus per m². El que mou el pressupost és:
- L’estat del que hi ha: forjats, murs, humitats, baixants i muntants comunitaris. En finques antigues, les cales prèvies eviten sorpreses.
- L’abast: redistribució completa o parcial, instal·lacions noves, fusteries exteriors, canvis estructurals.
- La cuina i els banys: nombre, mida, mobiliari, taulells, aixetes i sanitaris.
- Els materials: pedra natural, fusta massissa o microciment de qualitat davant de solucions industrials.
- El mobiliari a mida i la il·luminació de projecte.
- Les condicions de la finca: accés, ascensor, horaris de comunitat, càrrega i descàrrega en carrers estrets.
Els pisos petits solen tenir un cost per m² més alt: cuina i banys pesen el mateix i es reparteixen entre menys metres. Per això la xifra que serveix per decidir és la que surt d’un aixecament i un projecte amb amidaments, no una mitjana.
Què és el més car en una reforma integral?
- Cuina (mobiliari, taulell, electrodomèstics): en gamma alta és una de les partides que més varia segons el disseny i els equips.
- Banys: peces, aixetes encastades, revestiments i mobiliari.
- Instal·lacions: electricitat, fontaneria, sanejament, climatització i ventilació; no llueixen, però tenen molt de pes en el pressupost.
- Fusteries exteriors: substituir finestres i balconeres per unes d’altes prestacions, sobretot a les finques de l’Eixample amb grans obertures.
- Mobiliari a mida: armaris, llibreries, vestidors, portes enrasades.
- Paviments: la diferència entre un porcellànic i una fusta massissa o un microciment de qualitat és notable.
Quant es triga a fer una reforma integral?
El termini depèn de la mida, del tràmit municipal i de com de definit estigui el projecte. Les fases són sempre les mateixes:
| Fase | Què l’allarga |
|---|---|
| Visita, aixecament i avantprojecte | Dubtes sobre l’estructura o les instal·lacions que obliguen a fer cales |
| Projecte executiu i interiorisme | Decisions de distribució i acabats que s’ajornen |
| Permisos (comunicació prèvia o llicència) | Obra major per canvis estructurals o de façana, requeriments de l’ajuntament, acords de comunitat |
| Comandes amb terminis llargs (fusteries, cuina) | Fer-les quan l’obra ja ha començat, en lloc de durant els permisos |
| Obra | Imprevistos en finques antigues, canvis a l’obra, oficis que no es coordinen |
Els retards gairebé sempre venen de decisions tardanes i de comandes que no es van fer a temps. Amb el projecte tancat abans de començar i les comandes llançades durant els permisos, l’obra avança sense esperes.
Necessito llicència per a una reforma integral?
| Intervenció | Tràmit habitual a Catalunya |
|---|---|
| Redistribució sense tocar murs de càrrega, instal·lacions noves, acabats | Comunicació prèvia d’obra menor amb tècnic |
| Obrir o modificar murs de càrrega, canviar forjats | Llicència d’obra major amb projecte |
| Canviar fusteries de façana per unes de diferents, tancar terrasses | Llicència o comunicació segons el municipi; acord de comunitat si és element comú |
| Canvi d’ús (local o oficina a habitatge) | Llicència d’obra major |
A Barcelona, les obres menors es tramiten com a assabentat o comunicat segons el seu abast. Ho expliquem a la guia de la llicència d’obres.
Com es fa un bon pressupost de reforma integral?
- Aixecament precís de l’estat actual, amb cales si hi ha dubtes sobre l’estructura o les instal·lacions.
- Projecte executiu i d’interiorisme: plànols de distribució, instal·lacions, il·luminació, especejaments de banys i cuina, mobiliari a mida.
- Amidaments i memòria de qualitats amb marques i models, o amb un preu de referència per partida.
- Tres ofertes comparables de constructores sobre la mateixa documentació.
- Partida d’imprevistos proporcionada al risc, sobretot en finques antigues.
Un pressupost “per metre quadrat” sense projecte és només una xifra d’orientació.
Arquitecte, interiorista o empresa de reformes?
- Una empresa de reformes executa i sovint ofereix disseny, però té interès a vendre obra.
- Un interiorista dissenya espais i acabats; no pot signar obres que afectin estructura, façana o ús.
- Un arquitecte pot projectar i dirigir qualsevol tipus d’obra, també les que requereixen llicència d’obra major, i respon del compliment normatiu.
En un estudi que treballa amb un enfocament d’arquitectura 360, projecte, llicències, interiorisme i direcció d’obra van amb un únic equip i un seguiment exhaustiu que escurça terminis.
Reformar una casa o un xalet
Les cases unifamiliars dels anys setanta a noranta —tan freqüents al Maresme, al Vallès o al Baix Llobregat— tenen els seus propis reptes: aïllament gairebé inexistent, fusteries antigues, cobertes a revisar, jardins i piscines per renovar i, de vegades, ampliacions sense legalitzar. La prioritat és sempre la mateixa: estanquitat, aïllament, fusteries, instal·lacions, distribució i, al final, acabats.
Quina reforma puc fer amb un pressupost ajustat?
Si el pressupost no arriba per a una reforma integral de qualitat, recomanem prioritzar el que no es veu i fer-ho bé: instal·lacions, fusteries, aïllament i, si cal, distribució. Els acabats i el mobiliari poden arribar en una segona fase. Al revés —acabats nous sobre instal·lacions velles— és la manera més cara de reformar dues vegades.
Reformar un pis a l’Eixample o en una finca antiga de Barcelona
Les finques de l’Eixample, Gràcia o Sant Gervasi tenen un encant que pocs habitatges igualen, i també particularitats que cal conèixer abans de pressupostar:
- Sostres alts amb motllures i rosetons, que es poden restaurar o reinterpretar.
- Paviments hidràulics o de mosaic, que sovint es recuperen netejant, substituint peces i polint.
- Fusteries de fusta de gran mida cap al carrer i la galeria, que exigeixen permisos i ofici.
- Murs de càrrega interiors en moltes distribucions: obrir espais requereix càlcul i llicència.
- Patis de llums i galeries, clau de la llum i la ventilació.
- Instal·lacions comunitàries antigues que condicionen on poden anar cuina i banys.
Quines instal·lacions cal renovar sempre?
| Instal·lació | Per què | Què inclou |
|---|---|---|
| Electricitat | Seguretat i potència per a inducció, climatització i vehicle elèctric | Quadre nou, circuits per estances, preses i punts de llum segons projecte |
| Fontaneria | Canonades antigues, pressió irregular | Distribució nova per col·lectors, claus per estança |
| Sanejament | Desguassos amb poc pendent, olors | Tubs nous fins al baixant, sifons accessibles |
| Climatització | Confort i consum | Aerotèrmia per conductes, terra radiant o fancoils |
| Ventilació | Qualitat de l’aire en un habitatge més estanc | Extracció a banys i cuina, entrades d’aire |
| Telecomunicacions | Teletreball i domòtica | Cablejat estructurat, fibra fins a les estances principals |
Llista de comprovació de qualitats
- Paviments: material, format, gruix, col·locació i sòcol.
- Fusteria interior: tipus de porta, ferratges, alçada.
- Fusteria exterior: material, perfil, vidre, persianes o finestrons.
- Cuina: mobiliari, taulell, aigüera, aixeta, electrodomèstics i campana.
- Banys: sanitaris, aixetes, plats de dutxa, mampares, revestiments i mobiliari.
- Il·luminació: tipus de lluminàries, temperatura de color, regulació i escenes.
- Climatització: sistema, zones, control.
- Mobiliari a mida: armaris, llibreries i vestidors amb materials i interiors.
Com més precisa sigui la llista, més comparables seran les ofertes i menys discussions hi haurà a l’obra.
En quin ordre avança una reforma integral?
| Fase d’obra | Treballs | Decisions que han d’estar preses |
|---|---|---|
| Inici | Proteccions, enderrocs i cales | Distribució definitiva |
| Instal·lacions | Envans, regates, fontaneria, sanejament i electricitat | Posició de cada punt de llum, endoll i presa; sanitaris i aixetes |
| Envolupant i sostres | Climatització, ventilació, falsos sostres, fusteries exteriors | Sistema de climatització; fusteries encarregades a l’inici |
| Paviments i revestiments | Recreixements, paviments, enrajolats de banys i cuina | Paviments i revestiments amb mostres aprovades |
| Fusteria i cuina | Fusteria interior, cuina, mobiliari a mida | Cuina i mobles encarregats amb prou antelació per fabricar-los |
| Acabats | Pintura, il·luminació, muntatge de sanitaris i electrodomèstics, repassos | Lluminàries i acabats finals |
| Lliurament | Neteja, proves i recepció | Llista de repassos |
Cada decisió que arriba tard mou el calendari. Per això treballem amb un document de decisions amb dates límit i el revisem a cada visita d’obra: és una de les eines del seguiment continu d’un enfocament d’arquitectura 360.
Reformar per viure, per llogar o per vendre: què canvia
- Per viure: es prioritza el confort a llarg termini (aïllament, climatització, emmagatzematge) i el disseny a mida.
- Per llogar a llarg termini: materials resistents i fàcils de mantenir, instal·lacions robustes.
- Per vendre: distribució atractiva, llum, cuina i banys actuals, eficiència energètica que millori l’etiqueta.
Quines garanties té una reforma integral?
A més de la garantia comercial de la constructora i de cada fabricant, la llei estableix terminis de responsabilitat per als defectes de l’obra. Convé signar un contracte amb calendari, forma de pagament per certificacions, retenció de garantia pactada i recepció d’obra amb llista de repassos. I guardar tota la documentació: plànols finals, certificats d’instal·lacions, garanties i manuals.
Reformar un xalet: per on començar
En una casa unifamiliar dels anys setanta a noranta, l’ordre de prioritats és clar: estanquitat de la coberta, aïllament, fusteries, instal·lacions, distribució i, al final, acabats. Les ampliacions (tancar un porxo, ampliar a planta baixa, aprofitar les golfes) requereixen llicència d’obra major i comprovar que encara queda edificabilitat a la parcel·la. Abans de plantejar-les, convé revisar també si hi ha ampliacions antigues sense legalitzar.
Arquitecte o interiorista: què pot fer cadascú?
| Arquitecte | Interiorista | |
|---|---|---|
| Formació | Titulació universitària habilitant, col·legiació obligatòria | Estudis superiors de disseny d’interiors; professió no regulada |
| Pot signar | Obra nova, rehabilitació, reformes amb estructura, canvis d’ús, llicències d’obra major | Projectes d’interiorisme sense afectació estructural ni de façana |
| Respon de | Compliment normatiu (urbanisme, Codi Tècnic), seguretat estructural | Disseny i especificació d’interiors |
| Direcció d’obra | Sí, en obres amb projecte | Direcció de muntatge i interiors |
Quan arquitectura i interiorisme van junts, no es dissenya dues vegades: els mobles a mida es dibuixen amb els murs, la il·luminació amb els sostres i les instal·lacions s’amaguen des del principi.
Què encareix obrir la cuina al menjador?
El cost depèn sobretot del que s’hagi d’enderrocar i del nivell de la cuina:
- Si l’envà és de càrrega: cal càlcul, biga, apuntalament, projecte i llicència; és la diferència més gran respecte a enderrocar un envà simple.
- El mobiliari de cuina i el taulell (pedra natural, porcellànic tècnic), que en gamma alta varien molt segons el disseny.
- Els electrodomèstics integrats i la campana amb sortida a l’exterior.
- La continuïtat de paviments i instal·lacions entre la cuina i la sala.
Perquè funcioni, cal una campana amb sortida a l’exterior, entrada d’aire compensada, inducció en lloc de gas i un mobiliari que s’integri a la sala.
Quins errors encareixen una reforma integral?
- Començar sense projecte executiu: el pressupost “per metre quadrat” no preveu els detalls i les diferències apareixen a l’obra.
- Decidir els acabats massa tard: cuina, banys i fusteries tenen terminis de fabricació llargs.
- Canviar la distribució amb les instal·lacions fetes.
- Estalviar en instal·lacions per gastar en acabats.
- No reservar imprevistos, sobretot en finques antigues.
- Una direcció d’obra esporàdica, que deixa les decisions a mans de cada industrial.
Cal avisar la comunitat abans d’una reforma?
Convé comunicar-ho a l’administrador i als veïns amb el calendari d’obra, protegir l’ascensor i les zones comunes i respectar els horaris de soroll. Si es toquen elements comuns —façana, baixants, patis— cal l’acord de la junta abans de començar.
Una reforma integral ben projectada es nota cada dia: en la llum, en el silenci de les instal·lacions, en armaris que encaixen al mil·límetre. El secret no és gastar més, sinó decidir-ho tot abans de començar i tenir algú a l’obra que ho faci complir.