Joan Bach, arquitecte

Tota obra d’arquitectura que no desperti serenor és un error.

Crec en l’arquitectura emocional. És molt important per a les persones que l’arquitectura es mogui per la bellesa: hi ha moltes solucions tècniques per a un problema, però la més vàlida és la que ofereix a l’usuari un missatge de bellesa i emoció.

Cal trobar l’equilibri just entre el control de l’experiència d’un espai i la llibertat que permeti que les coses passin. Hauríem de treballar per fer el nostre món comprensible i no per fer-lo encara més confús: quan una cosa sembla fusta hauria de ser fusta, i el ferro, ferro.

Prenem tots els elements arquitectònics, materials, espai, forma, llum i color, per produir un tot unificat. No ens interessa el collage: busquem un sentit de totalitat i integritat dins del qual pugui passar el calidoscopi de la vida.

La satisfacció més gran arriba quan una casa es lliura i els propietaris en prenen possessió: quan talles el cordó umbilical i veus com pren vida pròpia. No hi ha recompensa més gran.